ENTRENAR ES EL CAMI, SER FINISHER LA META
Falten 11 dies, 14 hores, 45 minuts i 27 segons per a la Marató de Castelló; el diumenge 12 de Decembre es el dia “d” . Tot va començar com un somni; vas somiar ser heroi per un dia... Vas sentir que el somni podia ser realitat, que seria difícil, que calia sacrificar-se, que passaríes per hores i hores de dur entrenament, però 'dificil' existeix; 'imposible' no.
I et vas unir a un grup de gent, i els passos es van anar fent més ràpids i intensos, les teues cames començaven a respondre; va començar el viatge. Vas anar aprenent, i vas saber d'entrenaments i carreres, de passades i de sèries, de fons i de canvis de ritme, de costes i de plans, de dolors i d'esforços, de passió i d'orgull, d'entrega, de derrotes...y de victòries.
I en la teua memòria desfilen les imatges dels llocs que et van veure passar, eixos camins que vas recórrer durant mesos, eixes sendes pels quals vas anar construint pas a pas la teua xicoteta epopeya.
I no importava que tot s'interposara, vas córrer amb fret, amb pluja, amb vent, vas córrer cansat, amb calor o amb dolors, i també vas córrer lliure, enfortit i disfrutant... Res importava, excepte l'objetiu...
Desfilen els rostres del teu equip, eixe grup de sers humans que et va acompanyar en cada pas... Ells et van recolzar, ells es van alegrar amb tu, i també van compartir moments dificiles... ells van ser l'incentiu cada vegada que se et feia costa amunt, cada vegada que no tenies ganes... hi havia un equip, i a l'equip no calia fallar-li.
I vas canviar els teus hàbits, els teus horaris, els teues menjars, les teues xarrades, la teu visió... de sobte, molts van notar el canvi, i no entenien el que pareixia ser una obsessió, pocs entenien com era de placenter 'sufrir', pocs entenien com era de bonic alçar-se un diumenge d’hivern a les sis del matí per a anar a correr... el difícil que era entendre que algú esperara tant una carrera, per a acabar dolorit .
I ara... ara ha arribat el dia; eixe que et va llevar el somni tant de temps, ha arribat el dia de LA TEUA PRIMERA MARATÓ. És el moment de posar les cames, el cap i el cor. Per això vas entrenar tant. Hui aconseguiràs algo que pocs aconseguixen, i que molts menys intenten... perquè cal tindre coratge per a sacrificar-te fins al dolor sense que ningú t'obligue.
I seràs heroi, però no sols per córrer 42 quilòmetres; seràs heroi per no rendir-te, per lluitar i persistir, per superar el dolor, per véncer al cansament, per guanyar-li a la teua ment i dir-li una vegada i un altra que el cor és més fort..
Alça el puny, tancal fort, posa'l en lo més alt i eix, eix a córrer, eix a lluitar, eix a véncer-te, ací estaran les cares d'eixes persones que són especials per a tu, somrient, i encoratjant-te des del costat del carrer... Crida-li al món que tu pots, fes-ho ara, fes-ho com siga... PERQUÈ VAS A CONSEGUIR-LO.... Tot va començar com un somni; vas somiar de ser heroi per un dia... eixe dia, HA ARRIBAT.
