El pasat 23 de Març 2014, será una data que quedará grabada
en la memoria de cualsevol corredor dels mils i mils d’inscrits que sobrepasaren els 19000 i que tenien
l’intencio i l’objetiu d’acabar la...”MARATONA di ROMA”, un de tants d’Artana i
l’altre de la Pobla , els cuals van decidir un dia participar en la emblemática Marato internacional, que
transcorre per els carrers adoquinats de la “Ciutat Eterna”, aquells per els
que alla per el 1960, el legendari Abebe Bikila va correr descals i es va proclamar campio
Olimpic de Marato en Roma...
El Diumenge en Roma començà fresc, en previsions de
plutja, desdejuni a base d’hidrats, algo de fruita i alguna sorpresa...una pancarta d’anims amb els escuts d’Artana i La Pobla units per un objetiu, amb els noms de
“Juanjo i Natxo...FORÇA...Roma es vostra..!!”, primera emocio del dia acabats
d’alçar, de part de les respectives senyores. Primeres bones sensacions,
motivacio a tope...COMENCEM BE…
Eixim cap a la
Via del Fiori Imperiale, la del Coliseo Romá, aire fresc i
alguna gota, comencem a trotet “coxinero” per calfar un poc 1h avans de
l’eixida, i pels carrers ja fa olor a Marato, es veu la magnitut d’aquest tipus
d’events. Roma tallada al transit pels 4 costats, policies, ambulancies,
helicopter d’organitzacio i TV, i per supost les corresponents legions romanes
de guardies pretorians en l’arc d’ixida, com si d’un espectacle es tractara,
d’alguna de les barbaritats que es ficaben en practica fa cuasi 2000 anys, als
peus del Circ de Roma.
Ja hem arribat, encaixonada dels participants, zona B,
eixida entre els 2000-3000 primers, falten 10 minuts per l’eixida i de cop
remasada d’aigua, que lluny de desmotivar-mos va fer l’efecte contrari de
activació, i 2 minuts abans com si fora una accio premeditá d’algu del Vatica
amb fil directe amb San Pere, es veuen els primers raigs de sol a lo que tots
ens varem unir en una ovacio...i comença la Marato al ritme de Europe “The final
countdown”... INCREÍBLE...!!...ADRENALINA A TOPE...!!...BESTIAL...!!
Primers Kms, aglomeracio, no es veu el fi de la ristrera de
corredors ni per davant ni per darrere, bandes romanes de musica amenitzan,... pareis
que la cosa va be, i comença a ferse el silenci entre els milers i milers de
corredors, tots escoltanse el cor i sentin el paviment adoquinat baix els peus…en
principi bones sensacions, l’objetiu principal acabarla i disfrutar,
concentracio amb les respostes del cos, i els paratjes emblematics de la
magnifica ciutat de Roma, hem vingut a pasar-ho be i tal vegada aço no es
repetisca mes...A DISFRUTAR…!!
Al meu costat Natxo Diaz, gran corredor, amic i company en
aquesta aventura, que lluny de tirarse a rebentar el crono i intentar fer marca
personal per baix de 3h:02min que te com a marca, comença mantenintse al meu
ritme i controlant el crono i els minuts per km, com si d’una maquina perfecta
es tractara, amb un cap gelat que en cap moment es deixava dur per l’euforia, i
vos puc asegurar que en els primers kms es molta l’euforia que s’ha acumula...
Van pasant els kms i els monument historics, ...Km 5, 10,
15,...i mos plantem en el 21 mitja marato, en 1h 37m,...AQUEST TEMPS NI L’HE SOMIAT, NO EL TENIA PREVIST NI MOLT MENYS...!!, la idea inicial era no mirar el
rellotge, ni punts de referencia, pero...tinc bones sensacions, puc mantindre
el ritme, duc al meu costat un bon company que esta sacrificant fer un millor
temps per acompanyar-me,...i ja hem pasat el primer punt on estaven Estela,
Rosabel i el meu campionet Xavi, en la pancarta i amb banderes animant, i la carn se m’ha
ficat de gallina, aço comença a ser un repte personal i no estic disposat a
deixar passar l’oportunitat tan facilment, ni baixar els braços a la primera de
canvi, tal vegada despres ho pague car, pero…AVANT CARRO…!!...vaig a per la
marca…!!
Pasem el Km 25, amb 1h 55m, el cos respon, anem pasant punts
emblematics, alguns comentaris i algunes frases d’anims i a pesar de que el
practic i punt de referencia de 3h 15m el tenim a tir a uns 50m, hem diu el
company que “mantingam el ritme, eixa no es la nostra guerra, de moment”,
arriva alguna pujada pronunciada que a estes altures ja comença a notarse en
les cames, pero QUE COLLONS…!! Som tios de muntanya, els d’Artana i La Pobla , i tirem avant pasant
a corredors un d’arrere un altre,…decidisc tirar ma del 1er gel, no siga cosa
que després siga tard i em quede sense gasolina en el cos, encara que en cada
un dels avituallaments no hem deixat pasar l’aigua, isotonic i algun tros de
fruta per reposar forces...S’apropa el Km 30 i les sensacions segueixen sent
bones i el pasem en 2h 17m, bon parcial, no hem afluixat el ritme…
A estes altures apereixen alguns sintomes de cansament en
les cames, i ja penses que no tardará molt en vindre l’home de la masa, el mur,
i l’ostia bendita, i que tens que intentar ser fort mentalment, inclôsa la
horrible posibilitat de la “pajara” perque el ritme inicial, encara que anavem
be, ha sigut tal vegada excesiu, en fi, pensaments del corredor...COMENÇA LO
DUR....!!! pero les sensacions seguisen sent bones, i a l’altura mes o menys Km
32, el company hem diu: “Aço ja casi ho tenim i faras marca personal segur, i a partir
d’ara envia mensatges positius al teu cap, res negatiu...anem de PM”,... men vinc
amunt, estic disfrutant de lo mes, inclus en el patiment del corredor es pot
disfrutar. Pasem el Km 35 en 2h 41m, i encara que les sensacions fisiques ja no
son optimes, no he vist cap "MUR", soles he afluixat 1 o 2 minuts en aquest parcial, que
llestima...soles en falten 7...!! i tinc l’oportunitat de fer marca en ROMA, i
per a lo que tenia previst...ESTIC EUFORIC...!!! ara toca APRETAR-SE ELS
MATXOS...
A estes altures cami del Km 40, Natxo Diaz es fica a tirar un poc del
carro, per a intentar no afluixar el ritme i que mos caiguen els minuts, perfecta tactica, intente seguir el rastre pero hem resulta dificil, el
practic de 3h 15m, es alcançable a la vista pero inalcançable per a les
meues cames, aixina que hi ha que mantindre el ritme tot el que es puga i disfrutar dels ultims Kms, LA MEUA MENT REBUTJA EL
DESANIM, I BUSQUE FORCES D’ON NO HI HAN…!!...avenides i carrers abarrotats de
gent animant, imatges inolvidables en la memoria, i Km 40 en 3h 05min...ANIMO
ESPAÑA...!!!...STIAMO ARRIVANDO...!!...anima la gent dient el nom...
Falten 2 Km
i pico, i vaig fundit, a dures penes puc mantindre el ritme que duia abans,
hi ha que ser dur de cap durant 2
Km ,,,,AÇO ESTA FET... I NO HEM PARA NI EL PAPA DE ROMA I
AIXO QUE ESTA PROP...la gent te du en volandes, ve el ultim avituallament, i ahi van dos gots d’aigua per damunt del cap, pase el Km 41...ULTIM KM...!!! ja se que
vaig a batir la meua marca personal en la Marato de Roma, no meu esperaba, ni meu acabe de
creure, pero...es un gran dia, pense en l’equip de corredors d’Artana Amunt i
Avall, en el grup de corredors i amics que som i que disfrutem d’açó, en lo PARIT que es
aquest esport, en lo que mos fa patir a vegades per a poder disfrutar en gran
medida unes altres, en l’esperit competitiu del corredor, que mos fa superamos
a mosatros mateix, inclus per dalt de lo que avegades esperem, en el sacrifici
dels entrenes, en els events que organitzem, pero sobretot en l’amistat i el
companyerisme que es fica de manifest en aquest esport en moltes ocasions i que
queda ahí per sempre, i aixo mereis la pena...
Ultima recta 200m i al fons ja veig l’arc de META i el
Coliseu al fons, quina estampa i quin record per sempre en la memoria, veig a
Rosabel i el meu Xavi en els braços en alt...VINGAAAA
CAMPIOOOO....!!!...L’emocio es absoluta, indescriptible, sem talla l’ale i els
ulls s’inunden de llegrimes....Sols els que han fet una marato i arriben a Meta, saben
lo que es pot sentir en ixos moments... i per fi creue la meta en
els braços en alt com si haguera guanyat la Marato.. .
FINISHER MARATONA di ROMA 2014...
POS 963...3h 16m
Vullc agrair sobre tot la valiosa llavor que va fer el meu amic i company
d'aventura en el que vaig disfrutar enormement i gran corredor,
Natxo Diaz que va contribuir de manera determinant a que rebaixara la meua propia
marca personal en aquesta Marato de Roma, que en principi ni somiava batre. Tambe agrair per supost a les respectives senyores Estela i Rosabel ja que va ser especialment motivador els punts on estaven
ubicades, per la seua imaginació i contribució a l’hora de idear el sistema i
punt de localitzacio-motivacio amb la pancarta, banderes i demés crits de
guerra...!!...tots 5 varem disfrutar enormement d'aquest viatje segurament irrepetible...
...li dedique especialment aquesta Marato al meu CAMPIONET…Xavi
Olivas...
“Un peu d’arrere un altre es va fent
cami, sense presa pero sense parar”... ARRIVEDERCI...
No hay comentarios:
Publicar un comentario