Aquest cap de semana es va celebrar la I Cursa De Montanya de Chovar, una proba que va despestar molt d’interés per part de tots els aficionat al running, lo que va provocar que l’organització es vera obligada a tancar el plac d’inscripció abans del dia senyalat degut a que el maxim de 400 participants es va cubrir molt rapidament.La Cursa constava de 16 Km per la Serra Espada i un desnivell positiu de 921 metros.
El dia abans de la prova el temps no pintava gens bé. Les previsions meteorologiques donaven pluja a manta i en aquesta ocasió no es van equivocar.Havia estat plovent tota la nit...Que dic plovent!!..havia estat diluviant. El pluviòmetre marcaba 90 l/m2... Que farem? El cap no parava de pegarli voltes. Teniem dos opcion: 1ª) Quedarmos en el llit escoltant com l’aigua caia damunt de la uralita del pati de llums o 2º) Anar a Chovar i participar en la carrera a cambi de que la gent ens tratara de loquets i de poc de coneiximent. Que farem??? A les 7 del matí encara plovia, pero vam decidir anar. Sabiem que el terreny estaría fangós i perillosisim, sabiem que ens podiem banyar, però al mateix temps voliem disfrutar d’un matí de montanya. Vam ser els primers en arribar a Chovar.Ni rastro de ningun corredor.Pensavem que l’organització havia decidit suspendre el event, però al arribar a la placa veiem que estaben montant l’arc de eixida. Un membre de l’organitzacio ens diu que la carrera si que es feia i que no ens preocupem de res, que el terreny esta en perfectes condicions i que la carrera no te dificultats tecniques. ( A redeu....pues a recollir els dorsals i a fer un poc de temps al bar que encara falta un hora. Cafenet i visita al Sr Roca ). Poc a poc el bar va omplinse de gent. ,,,,collons, pues no som els unics loquets.Va, va que se fa tard, mone i ens ficarem el impermeable.
A les 9 en punt es va donar la eixida i en eixe mateix moment va deixar de ploure. La montanya banyada estava realment bonica. Pujant a les antenes d’Eslida ( ulilitzades per a la comunicació marítima de tota la costa de Castelló ) va comencar a caure un poc de “matacabra” i va apareixer la boira. La boira no ens va permetre vore les expectaculars vistes que hi ha pero en cambi ens va donar la sensació de que estavem corrent pels nuvols...realment bonic.Depres de la dutxa ( en aigua gelada perque ens eixia fum del cos ), vam esmorzar amb Juanjo, Rosabel i Nacho Diaz. Fins el Monti i perdoneu tant de rotllo.
CLASIFICACIO
12- Manolo Garcia.............1:24:49
129-Vicente Vilar ...............1:52:42
189-Jose Pla.........................2:01:05
212-Quique..........................2:04:12
No hay comentarios:
Publicar un comentario