La nostra passió es correr. Quan correm els obstacles desapareixen. Competir i eixir a entrenar cada dia és una gran satisfacció. La passió ens permet córrer apreciant la naturalesa humana. L'esforç de cada pas ens fa sentir lliures, disfrutar del sol, la pluja, les costes, els ritmes forts, la victòria o la soledat. Sintonitzem amb nosaltres mateixos i vivim amb armonía y plenitut. I ara la cronica:
El pasat Disabte 30-04-2011, es va disputar la 1ª edicio Ruta dels Molins de Llucena de 18,5 km, en la que varen participar prop de 800 inscrits, tal volta per la espectacio que s’havia creat degut a la cantitat de premis que hi havien per repartir.
De fet es nota la participacio de un nombros numero de participants d’alt nivell, amb opcions clares i diferenciades per endurse els premis en metalic que hi havien per als 15 primers participants i sobre tot per als que tenien totes les papeletes, com axi va ser de pujar al podium. Segurament si no haguera hagut este reclam de esta cantitat de premis en metalic, de segur que molts participants d’aquest nivell, no hagueren corregut esta cursa. De totes formes, es molt respetable que cadascu explote les seues facultats fisiques per traure profit del que s’ho ofereix en les curses. Al fi hi al cap cadascu en els seus dines fa el que vol…¿no?
La carrera va ser prou corredora, no mes hi ha que vore el promig de velocitat dels participants per ferse una idea. No va ser una carrera dura, tan sols va hi haure algun repexonet i algun tram de asfalt que tal vega sobrava. Algun tram amb adoquinat de pedres irregular en el que els corredors tenien que anar molt en compte de no xafar on no tocara, amb posibilitat de doblar algun turmell…en fi, cada carrera es un mon, hi per a saber-ho, hi ha que viula. Va hi haure trams de bellesa paisajistica considerable i l’organitzacio va estar a l’altura de les circunstancies. Els habituallament molt complets i el de l’arribada sobre tot…molt, molt be, carrera ben marcada i tracte al corredor molt bo…
Per lo que respecta als membres d’Artana Amunt i Avall, varen tindre tots una bona actuacio, dins de les seues posibilitats. Tots varen estar a la altura de les circunstancies i varen marcar les següents posicions i temps
53 – Seba – 1:28
56 – Olivas – 1:29
104- Becker – 1:35
De fet es nota la participacio de un nombros numero de participants d’alt nivell, amb opcions clares i diferenciades per endurse els premis en metalic que hi havien per als 15 primers participants i sobre tot per als que tenien totes les papeletes, com axi va ser de pujar al podium. Segurament si no haguera hagut este reclam de esta cantitat de premis en metalic, de segur que molts participants d’aquest nivell, no hagueren corregut esta cursa. De totes formes, es molt respetable que cadascu explote les seues facultats fisiques per traure profit del que s’ho ofereix en les curses. Al fi hi al cap cadascu en els seus dines fa el que vol…¿no?
La carrera va ser prou corredora, no mes hi ha que vore el promig de velocitat dels participants per ferse una idea. No va ser una carrera dura, tan sols va hi haure algun repexonet i algun tram de asfalt que tal vega sobrava. Algun tram amb adoquinat de pedres irregular en el que els corredors tenien que anar molt en compte de no xafar on no tocara, amb posibilitat de doblar algun turmell…en fi, cada carrera es un mon, hi per a saber-ho, hi ha que viula. Va hi haure trams de bellesa paisajistica considerable i l’organitzacio va estar a l’altura de les circunstancies. Els habituallament molt complets i el de l’arribada sobre tot…molt, molt be, carrera ben marcada i tracte al corredor molt bo…
Per lo que respecta als membres d’Artana Amunt i Avall, varen tindre tots una bona actuacio, dins de les seues posibilitats. Tots varen estar a la altura de les circunstancies i varen marcar les següents posicions i temps
53 – Seba – 1:28
56 – Olivas – 1:29
104- Becker – 1:35
147-Bollo - 1:40
L’anécdota de la carrera: Alguns corredors al no haver suficiente lloc per a dutxarse en el vestuari dels homes, varen optar per pegarse una rentadeta amb aigua molt gelada en les dutxes de les dones, entre ells els corredors d’Artana Amunt i Avall…per sort o per desgracia, no hi havia cap dona dins.Un peu d’arrere un altre es va fent cami, sense presa pero sense parar….
No hay comentarios:
Publicar un comentario