lunes, 7 de noviembre de 2011

Cronica XXVIII Mitja Marato CS 2011

La d’ahir va ser una mitja maratò d’aquelles que fan afició, que et fan sentir be, que t’enganxen una mica mes en aquest sacrificat però meravillós mon del fons.La veritat que el dia no pintava gens be. Les predicccions meteorologiques donaven molt de vent i plutja, i així va ser.

A les 10 del matí es va donar l’eixida i quan els prop de 1500 corredors van començar a correr van apareixer unes rafagues de pluja i vent (…el mal parit vent ). Tot apuntava a que seria una mitja extremadament dura., però al final i malgrat tots els elements previs negatius…..l’unica pluja que vam trobar, a part de 4 gotes, va ser la plutja de MMP ( Millor Marca Personal ) batudes a Castelló !!!!.


Alan, Fran i Quique van pulveritzar els seus millors registres de sempre.També destacar que Hector es va quedar a les portes, però va fer una carrera impecable. Vicent Mañana no va fer la seua MMP ( 1:33 ), però va demostrar que porta una bona evolució, ja que desde la Mitja de Valencia a la Mitja de Castelló va baixar 3 minuts.Per cert, Hector i Mañana van protagonitzar l’anécdota del dia: la questió es que es van canviar els dorsals sense donar-se conter i cadascu corria en nom del altre. Bollo va tindre que sufrir de valent i suar gotes de sang per seguir a Quique. A falta de 3 km aprox Quique portava una ventatja de 1 minut, però Bollo no va tirar la toalla i va començar a retallar-li segons poc a poc i quasi li dona alcanc...Si, si,,heu llegit be, QUASI, però no el va poder guanyar.Ara be, lo primer que va fer Bollo només arrivar a meta va ser buscar a Quique i donar-li la ma i l’ enhorabona. Lo cortés no quita lo valiente.



Clasificacio:

Alan 1:32’:10’’ MMP
Hector 1:34’:28’’
Fran 1:35’:55’’ MMP
Mañana 1:36’:58’’
Quique 1:40’:31’’ MMP
Bollo 1:40’:35’’

Donar les gracies a Jose Seba que ens va animar en l’ultim km i que es va quedar sorpres per les velocitats que tots duiem.


Animar a Juanjo i desitjar que es recupere el mes pronte posible. Com tots sabeu, les curses sense el nostre Juanjo no son iguals. Paciencia i com tu dius sempre: Un peu d’arrere un altre es va fent cami, sense presa pero sense parar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario