Cronica II Marato Castello 2011

Es dificil explicar amb paraules tot lo que es va viure el diumenge en Castelló.De veritat vos dic que es una experiencia brutal, recomanable a tots els que practiquen aquest deport. Som corredors populars que entrenem quant ens lo permiteix l’agenda familiar i profesional ( supong que igual que la majoria de gent que esta llegint aquesta crónica ). Açò suposa buscar ratos lliures a ultima o primera hora del dia, suposa moltes hores d’entrenament semanal. I quant està prop el dia apareixen les dudes i la incertesa. Que pasarà ? Quin plantejament de carrera farem? Es veritat això que diuen que a partir de km 30 apareix “ el tio del mazo “ , el muro o que te entra una pajara ? puffffffffffff....Només tenim ganes de que arrive el dia .

A les 7:40 hores haviem quedat....9 artanencs anavem a enfrertarmos a la distancia de Filipides. Eloy, Alan i Quique eren debutants en esta distancia. Fran, Hector i Bollo ja tenien experiencia pues l’any pasat ja van disputar esta Maratò. Robert, Gustavo i Jose Pascual son veterans del Vietnam ( porten en les seues cames moltisimes maratons: Valencia, San Sebastián, Benidorm, Londres, Castello, etc.. ).El objetiu principal era acabar-la i si podia ser en el temps planificat segons els entrenaments molt millor.

A les 8:30 vam aparcar al parkimg del hospital provincial, visita al senyor roca i cap el pont de la UJI. Només eixir del parking ens vam encontrar una sorpresa: El presi Olivas, el nostre Ironman Richy, la maquina Jose Seba, el meu brother Vicent i el nostre amic Juan Traver havien vingut a animarmos.La adrenalina va començar a menejarse.

Vam arrivar al pont de la UJI ( eixida ) a les 8:50’. Cadascu es va colocar on va poder. A pesar de lo agobiant del moment , hem de dir que va ser emocionant i desde el primer moment es va poder correr sense cap problema. Alan, Hector, Jose Pascual, Robert i Fran havien entrenat per intentar estar sobre les 3:30’. Bollo va ser molt atrevit, molt valent : “ No tinc res a perdre, eixire fort, arriesgant i si pete no pasa res “. Eloy era sabedor de les seues posibilitats però mes respetuos i es va donar un marge de 3:30 a 3:40’.La carrera de Quique no tenia cap secret. El objetiu era correr be, cerebral, buscar bones sensacions i en els millors del casos aproparse a un temps per baix de 4 hores.Gustavo havia entrenant molt poc,pero mentalment es el mes fort de tots. Era l’unic que tenia clar que seria finisher. I aixi va ser.




Els carrers de Castelló estaven abarrotats de gent , donant anims als corredors. L’organitzacio algo espectacular: avituallament de gels, begudes isotoniques, aigua, xiques amb patins donant vaselina I reflex als corredors,,,,fantastic.Hem de reconeixer que ens vam emocionar tots durants molts moments de la carrera. No vos poder imaginar l’ajuda i energia que ens vau donar tots els que vau vindre a voremos.Es molt gratificant escoltar el teu nom , escoltar que te diguem “ vinga campió “,” vamos, vamos, sigue, sigue asi, con un par de huevos”. De veritat vos dic que en esta carrera m’ha donat conter de lo important que es el suport de la teua gent : l’efecte que te es paregut al de un gel en el km 32.

Podriem seguir i seguir escribint moltes mes coses de la experiencia viscuda en la marató, pero ens les reservem i aixi estem segurs que l’any que be vos animes mes gent d’ARTANA AMUNT I AVALL a participar en la proba reina del atletisme.

Lamentar la lesio de Alan ( esguince de turmell ).L’anécdota: Bollo va perdre el chip i no apareéis registrar en la clasificació.

CLASIFICACIO:

Alan..............................3:26’:13’’
Hector...........................3:28’:22’’
Jose Pascual..................3:29’:56’’
Robert............................3:29:57’’
Fran................................3:32:26’’
Bollo………………….........3:36’:30’’
Eloy................................3:37’:29’’
Quique............................3:51’:24’’
Gustavo..........................4:44’:08’’