Cronica Marató Castelló 2012

Hi ha un refran molt espanyol que diu “sarna con gusto no pica “. Pues be, eixe refrán ens ve com anell al dit. No es que tingam eixa afecció cutánea a la nostra pell,sino que tot l’esforç que hem fet per a preparar la marató no ens importa. Al contrari, ho fem de bon gust.

-Hui fa molt de fret…Que be caldrà eixir a entrenar ? Pues clar que eixirem, perque “ sarna con gusto, no pica “.

-Demà no podré fer la llarga perque el xiquet juga al futbol…pues no pasa res. Ja buscarem un ratet lliure per a que els musculs vatjent acostumbranse a patir.

-Jo acabe el turno de la fabrica a les 8 de la nit..Que puc fer ??....Que qué pots fer ?? Pues ficarte les espardenyes corredores i fer cinc o sis capelletes.

-Merda, demà tinc un sopar d’amigatxos. ..A sopar i l’endemà a suar esl gin tonics de la nit anterior.

Però tot això es veu recompensat quant un aconsegueix ser “maratoniano”. Es una sensació indescriptible, pareguda a un orgasme. Crutzar la línea de meta produix en el cos un sentiment d’euforia, d’emoció,d’alegria, de felicitat. Però un sentiment guanyat en sang, suor i llagrimes, perque el patiment durant el 42 kms no es xicotet.

La Marató de Castelló va reunir a 2200 corredors, entre runner d’elit i corredors populars. Però al carrer van eixir mes de 40.000 persones a donar anims als atletes. Una gran FESTA en lletres mayuscules. Els organitzadors no van estavial res i ens van oferir uns avituallaments amb aigua, beguda isotónica,platans, taronges, gels i sobre tot molt de carinyo..En meta hi havia preparat servei de masatge, barrenys d’aigua amb gel per als mes valents, cervessa a gogo, pizzes recent fetes,begudes isotoniques i fruita..Un sobresalient per a l’organització.

A les 7;30 vam eixir 8 artanecs en direcció a Castelló per a disputar la marató. En la ment de tots només hi havia una cosa: ser FINISHER. Acabarla no es poc, independentment del crono marcat. I tots vam conseguir ser maratonians.

Calo, la gacela del pla, va marcar un temps de 3;07;19, tot i que va tindre que para a cambiarse les espardenyes en el km 7 .L’etiop va demostrar una força física digna d’admirar i segur que pot batir eixa marca

Olivas , corredor de montanya per excelencia, va debutar en aquesta proba d’asfalt i va parar el crono en 3;21;35. Que voleu que vos diga ? Pues que te unes cames d’acer fetes per a triturar kilometres.Grande Oliver.

Roberto i Jose Pascual van entrar junts en meta, fent una marca de 3;31;01. Estos corredors están curtits en mil batalles i sempre donen el callo.

Bollo es un tot terreny que sempre vol mes. Malgrat que no havia fet cap llarga va estar a l’altura de les circunstancies i va fer 3;38;31.Bien bollet, bien

Jose Luis va eixir rapit com un avió i va pasar per el km 21 en 1;45;32, junt en Bollo, Robert i Jose Pascual, però despres va pagar eixe esforç . Va saber rectificar a temps i va ficar el seu ritme per marcar en meta un temps de 3;53;50

Quique tenia clar quina seria la seua estrategia a seguir. Volia rodar al costat del practic de les 4 hores.Però com tenia bones sensacions va decidir aumentar el ritme i fer la carrera un poc mes rapit. A falta de pocs kms per a meta va ser alcançat pel globo de les 4 hores i quasi consegueix entrar amb ell. Va marcar un temps de 4;02;35. Macanudo Quique

Gustavo es un cas a part. Sap sufrir mes que ningú en carrera i es va preparar la marató en sols 4 semanetes. Ole tus huevos. Però Gustavo tenia una motivació extra en aquest cas. Volia dedicarle la marató al seu nebot German. I va sufrir lo que no està escrit per a dedicarli la carrera. Bravo Gustavo. El teu nebot deu estar orgullós de tu.Va marcar un temps de 4;33;10

I no vos pegue mes la paliza que me direu pesat